la festa del 9d'octubre i la mocadorà

La conquesta

desenvolupada en tres etapes:
La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Peníscola.
La segona abasta la zona central amb la conquesta de València (1238) i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Montsó de 1236 van concedir l'ajuda necessària i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el caràcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d'octubre.
La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquesta entre Aragó i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les àrees de reconquesta de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situades al nord de la riba del Segura són incorporades al regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).
El 9 d’octubre de 1238 el seguici del rei Jaume I “El Conqueridor” va entrar victoriós a la ciutat de València després de llargues batalles. En record d'aquesta data històrica, que va significar la fundació del vell Regne de València -l'actual País Valencià-, cada 9 d'octubre diferents poblacions valencianes celebren activitats festives especials. Els actes commemoratius tenen dues vessants, la institucional al matí i la reivindicativa, durant la vesprada. A València, els actes oficials consisteixen en els parlaments de les autoritats i en la Processó Cívica de la Senyera, durant la qual aquesta bandera és passejada pels principals carrers de la ciutat, acompanyada per milers de ciutadans. Primer es porta a la catedral, on s’oficia un “Te Deum” en honor seu. Acabada la missa, la processó continua fins al Parterre on es fa una ofrena floral a l’estàtua que hi ha dedicada a Jaume I. La Senyera es puja i baixa solemnement pel balcó de l'Ajuntament per anar a l'arxiu, doncs aquest penó no pot passar per sota de cap porta. Per la tarda diversos actes festius completen la jornada: s’encén una mascletà, es fa una desfilada de Moros i Cristians, una Dansà Popular i un Festival de Balls, Música i Cançons Valencianes. La festa acaba amb una exhibició de focs artificials i una mascletà nocturna. La diada es celebra també, d’una manera o altra, en diferents pobles i ciutats. Al Campello, per exemple, tots els anys es representa la presa de la ciutat de València pel rei Jaume I. Dalt del seu cavall, el rei encapçala una Processó Cívica nutrida de veïns i representants d'entitats que recorre els principals carrers del poble acompanyada pel so de les dolçaines i els tabals. Per altra banda, aquest dia milers de persones surten al carrer per reivindicar més llibertat pel poble valencià. Les manifestacions convocades per diferents entitats del teixit associatiu recorren els carrers de les principals poblacions.




LA MOCADORADA

La llegenda explica que quan Jaume I va entrar a València, els seus habitants van oferir a la reina Violant d’Hongria, com a ofrena, senyal d'amor i també de vassallatge, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica i embolicades dins de mocadors de seda. Des dels segles XV al XVIII, les celebracions de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament de quilos de pólvora i coets -els piulets i tronadors- des del terrat de molts edificis i especialment des de l’actual Palau de la Generalitat Valenciana. Amb l’arribada de Felip V, s’aboliren tots els furs valencians i amb ells la festivitat de Sant Dionís, així com altres costums valencians. La història explica aleshores que el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de Valencia, que agrupava els pastissers i confiters valencians, s’empescaren una manera de poder seguir celebrant la festa en honor al seu patró. S’inventaren uns postres, fet de pastissets de massapà que imitaven la forma dels piulets i tronadors i de les fruites i hortalisses. Avui en dia, aquest pastisset és conegut com a Mocadorada o “Mocadorà” de Sant Dionís. El tronador i les piuletes estan fetes a base de massapà cuit en parts iguals d’amela i sucre i rebaixat en ous. Són unes barres farcides de rovell a les que es dóna la forma d'aquests antics elements de la pirotècnia i que posteriorment es couen i ensucren. Les fruitetes s’elaboren manualment, en massapà cru de diferents colors en funció de la fruita que es vol imitar. La “Mocadorà” s’embolica primer dins un plàstic i després en un mocador de roba. Cada 9 d’octubre, tots aquells que es consideren enamorats el regalen a la persona estimada, imitant així el que féren els habitants de la València quan el rei en Jaume I arribà a la ciutat.