La mona de Pasqua

És dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.
Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià i Múrcia, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.
Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputxó.
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.
Sembla que a l'època romana es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "munna", als seus senyors. Amb el pas del temps, "munda", "monus" i "munna", han evolucionat i n'ha quedat la paraula "mona".

Els ous de PasquaA molts països d'Europa i als Estats Units no tenen la tradició de la mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.Antigament, els catòlics no podien menjar ous durant la quaresma. Perquè no es fessin malbé, els bullien i els cobrien amb una fina capa de cera. Molts pensen que d'aquí ve la tradició de pintar i decorar els ous de pasqua. Quan acabava la quaresma, o sigui, el diumenge de Pasqua, es regalaven ous a amics i parents.

LA NOSTRA TRADICIÓ marca que el padrí regala al seu fillol “La Mona”, en la que sempre hi ha un ou, el Diumenge de Pasqua. I el fillol, és qui la va a buscar a casa del padríAltra tradició és la de reunir-nos amb amics i/o parents per anar a “menjar la mona” a algun indret, normalment a la muntanya, sense que hi pugui faltar la carn a la brasa, el vi i la gresca.