martes, 30 de octubre de 2007

La fiesta de halloween y de todos los santos

halloween
Es una fiesta proveniente de la cultura céltica que se celebra principalmente en Estados Unidos en la noche del día 31 de octubre. Los niños se disfrazan para la ocasión y pasean por las calles pidiendo dulces de puerta en puerta. Después de llamar a la puerta los niños pronuncian la frase "Truco o trato" o "Dulce o truco" (proveniente de la expresión inglesa "trick or treat"). Si los adultos les dan caramelos, dinero o cualquier otro tipo de recompensa, se interpreta que han aceptado el trato. Si por el contrario se niegan, los chicos les gastarán una pequeña broma, siendo la más común arrojar huevos o espuma de afeitar contra la puerta.
Se celebraba en los países anglosajones, principalmente en Canada, Estados Unidos, Irlanda y el Reino Unido. Pero actualmente se celebra en casi todos los países occidentales con mayor o menor presencia.


Fiesta de todos los santos
El Día de Todos Los Santos es una fiesta religiosa que se celebra en muchos países de tradición cristiana. En los países de tradición católica, se celebra el 1 de novienbre; mientras que en la Iglesia Ortodoxa se celebra el primer domingo después de Pentecostés. En ella se venera a todos los santos que no tienen una fiesta propia en el calendario litúrgico. Por tradición es un día feriado no laborable. En España, dentro de la tradición católica se realiza una visita a donde yacen los seres queridos. En la Iglesia Católica, para esta celebración se recita el Oficio de Difuntos y las Misas son de Réquiem, excepto cuando el 2 de noviembre cae en domingo, pues no se puede celebrar misa de exequias o de difuntos en domingo, razón por la que los cristianos orientales celebran esta fiesta en sábado, aunque puede pasarse al 3 de noviembre. En España, Portugal y América Latina es tradición que los sacerdotes celebren tres misas ese día. Una concesión parecida se solicitó para todo el mundo al Papa León XIII, pero aunque no la concedió, sí ordenó un Réquiem especial en 1888.
Las tradiciones
La tradición de asistir al cementerio para rezar por las almas de quienes ya abandonaron este mundo, está acompañada de un profundo sentimiento de devoción, donde se tiene la convicción de que el ser querido que se marchó pasará a una mejor vida, etc., sin ningún tipo de dolencia, como sucede con los seres terrenales.

La tradición de mi familia:
Mi familia normalmente lo que hace es el día 1 de noviembre por la mañana va a la iglesia a rezar por todos aquellos familiares que han pasado a una vida mucho mejor. Y luego nos vamos a todos aquellos cementerios donde están los cuerpos sin vida de mis familiares. Luego por la tarde nos vamos a visitar a todos lo aquellos familiares que son muy mayores y necesitan nuestra visita por que algunos se sienten muy solos.

miércoles, 10 de octubre de 2007

la festa del 9d'octubre i la mocadorà

La conquesta

desenvolupada en tres etapes:
La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de
Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Peníscola.
La segona abasta la zona central amb la conquesta de
València (1238) i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Montsó de 1236 van concedir l'ajuda necessària i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el caràcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d'octubre.
La tercera fase abasta des de
1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquesta entre Aragó i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les àrees de reconquesta de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situades al nord de la riba del Segura són incorporades al regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).
El 9 d’octubre de 1238 el seguici del rei Jaume I “El Conqueridor” va entrar victoriós a la ciutat de València després de llargues batalles. En record d'aquesta data històrica, que va significar la fundació del vell Regne de València -l'actual País Valencià-, cada 9 d'octubre diferents poblacions valencianes celebren activitats festives especials. Els actes commemoratius tenen dues vessants, la institucional al matí i la reivindicativa, durant la vesprada. A València, els actes oficials consisteixen en els parlaments de les autoritats i en la Processó Cívica de la Senyera, durant la qual aquesta bandera és passejada pels principals carrers de la ciutat, acompanyada per milers de ciutadans. Primer es porta a la catedral, on s’oficia un “Te Deum” en honor seu. Acabada la missa, la processó continua fins al Parterre on es fa una ofrena floral a l’estàtua que hi ha dedicada a Jaume I. La Senyera es puja i baixa solemnement pel balcó de l'Ajuntament per anar a l'arxiu, doncs aquest penó no pot passar per sota de cap porta. Per la tarda diversos actes festius completen la jornada: s’encén una mascletà, es fa una desfilada de Moros i Cristians, una Dansà Popular i un Festival de Balls, Música i Cançons Valencianes. La festa acaba amb una exhibició de focs artificials i una mascletà nocturna. La diada es celebra també, d’una manera o altra, en diferents pobles i ciutats. Al Campello, per exemple, tots els anys es representa la presa de la ciutat de València pel rei Jaume I. Dalt del seu cavall, el rei encapçala una Processó Cívica nutrida de veïns i representants d'entitats que recorre els principals carrers del poble acompanyada pel so de les dolçaines i els tabals. Per altra banda, aquest dia milers de persones surten al carrer per reivindicar més llibertat pel poble valencià. Les manifestacions convocades per diferents entitats del teixit associatiu recorren els carrers de les principals poblacions.




LA MOCADORADA

La llegenda explica que quan Jaume I va entrar a València, els seus habitants van oferir a la reina Violant d’Hongria, com a ofrena, senyal d'amor i també de vassallatge, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica i embolicades dins de mocadors de seda. Des dels segles XV al XVIII, les celebracions de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament de quilos de pólvora i coets -els piulets i tronadors- des del terrat de molts edificis i especialment des de l’actual Palau de la Generalitat Valenciana. Amb l’arribada de Felip V, s’aboliren tots els furs valencians i amb ells la festivitat de Sant Dionís, així com altres costums valencians. La història explica aleshores que el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de Valencia, que agrupava els pastissers i confiters valencians, s’empescaren una manera de poder seguir celebrant la festa en honor al seu patró. S’inventaren uns postres, fet de pastissets de massapà que imitaven la forma dels piulets i tronadors i de les fruites i hortalisses. Avui en dia, aquest pastisset és conegut com a Mocadorada o “Mocadorà” de Sant Dionís. El tronador i les piuletes estan fetes a base de massapà cuit en parts iguals d’amela i sucre i rebaixat en ous. Són unes barres farcides de rovell a les que es dóna la forma d'aquests antics elements de la pirotècnia i que posteriorment es couen i ensucren. Les fruitetes s’elaboren manualment, en massapà cru de diferents colors en funció de la fruita que es vol imitar. La “Mocadorà” s’embolica primer dins un plàstic i després en un mocador de roba. Cada 9 d’octubre, tots aquells que es consideren enamorats el regalen a la persona estimada, imitant així el que féren els habitants de la València quan el rei en Jaume I arribà a la ciutat.

viernes, 5 de octubre de 2007

la opinió sobre l'exposiciò del dia 27 de setembre

El dia 27 de setembre tot 4ªC anàrem a vorer una exposició de fotografies que esta situat en la sala “Coll Alàs”de Gandia. Allí vam vorer el reportatge que tractava sobre un llibre anomenat”la insostenible lleugeresa” de Milan Kundera. Les fotos que en van agradar van ser moltes però en especial l’anima de Joan vt Garcia quan la vaig vore en vaig quedar bocabadada per la seua forma, pel ambient,la forma de expressar en una cosa tant mínima. Les fotos estan mol ben fetes l’exposició esta molt feta la recomanaria a tothom.

exposición de fotográfias en gandia

Des de el 14 de septiembre hasta el 14 de octubre se puede ver en la sala “Coll Alas” (en Gandia) una exposición de fotos de la Asociación de Fotógrafos de la Safor. Las fotos tratan sobre un libro llamado”la insostenible lleugeresa del ser” de Milan Kundera. Los fotógrafos se basan en este libro para realizar un amplio reportaje sobre el sentido de la vida, y sobre lo problemas de los personajes. Los fotógrafos son de diferentes zonas de la safor por eso cada una de las fotos es de una cuidad o un pueblo diferente de otra fotografía. La Asociación ha puesto este amplio reportaje a disposición del público para que todas aquellas personas que les interesen puedan verlo gratuitamente durante los días dichos anteriormente.